Després d’anys de riures i entremaliadures en el circ, el pallasso Rico és acomiadat abruptament del circ on treballava els últims anys. Els temps canviaven, i el circ necessitava renovar-se per atreure noves audiències. Desconsolat, sense feina i amb el cor trencat, abandona la carpa on va viure tantes aventures i només s’enduu un bagul ple de records i el seu vell vestit de pallasso. En la seva solitud, comença a recordar la seva vida en el circ: els somriures, els aplaudiments i les actuacions dels seus companys. Rico s’emociona en descobrir que el seu veritable públic no és a la carpa, sinó en cada cor que l’escolta, i s’adona que la veritable màgia és dins d’ell.